dilluns, 18 de maig del 2009

Monaco, des de 1929



El primer Gran Premi de Mònaco es va disputar molt abans que naixés la Fórmula 1, Data de l'any 1929 i sempre es va disputar sobre els carrers del Principat de Mònaco. Sobre ell es resumeix com cap altre lloc el glamour que embolica a la Fórmula 1, pel que s'ha convertit en la carrera més tradicional de la categoria. Els pilots de totes les èpoques coincideixen el catalogar aquest Gran Premi com especial.
En el transcurs dels anys, la pista ha sofert molt pocs canvis. El traçat segueix sent el mateix. La primera corba és Ste Devote, després de la qual s'ascendeix a Massenet, després a Casino i es baixa cap a Mirabeau. Poc després arriben les corbes més lentes del circuit, ara anomenada Grand Hotel encara que més coneguda per Loews. Després, es gira a la dreta per Portier i es viatja al costat del mar pel túnel fins a la chicana, que dóna al viraje Tabac. Més tard s'envolta la piscina i s'arriba a la Rascasse, per a concloure la volta en la corba Anthony Noghes. Aquest circuit urba representa un veritable repte per als pilots, doncs les barreres de contenció no perdonen cap error. El traçat en si és molt lent amb només un parell de corbes ràpides i, per descomptat, és completament diferent a les pistes en les quals es competeix normalment.
Quant a la posada a punt, els enginyers busquen la màxima tracció mecànica i no així la potència del motor. En l'actualitat és el traçat mes curt del calendari, 3.340 metres de longitud i per la seva lentitud, registra una velocitat mitja d'entre 100 i 150 km./h. Mònaco és una prova molt dura per a les mecàniques i també per a la logística. El nivell d'adherència s'incrementa notòriament al llarg del cap de setmana com a conseqüència del pneumàtic que es deixa en la pista. La carrera és particularment complicada per als pneumàtics quan plou, ja que les marques vials pintades sobre l'asfalt es tornen molt relliscoses i no s'aconsegueix un bon agarri. Igualment es requereix d'unes gomes toves, però resistents, ja que les cobertes del darrere sofrixen molt degut al fet que els bòlids acceleren constantment en la sortida de les corbes lentes. Les tres claus per a vèncer a Mònaco són l'habilitat de mantenir al motor en un òptim règim de voltes, excel·lent tracció i una bona classificació.

dijous, 7 de maig del 2009

KERS, una de les grans novetats d'aquesta temporada





KERS són les sigles de “Kinetic Energy Recovery System“, que és un sistema que permet transformar energia cinètica derivada del moviment del monoplaza en energia elèctrica, per a poder aportar (gràcies a unes bateries condensadores) un interval depenent del dispositiu de cada marca de 250 a 270 CV de potència extra durant uns 8 segons. Es tracta d'una espècie de volant d'inèrcia que rep part de la energia que es perd durant les frenades en forma de calor dissipada. La idea en general és recuperar aquesta energia, que és la calor que es perd en els frens o l'escapi. El sistema KERS emmagatzema part d'aquesta energia, i la posa a disposició del cotxe. El volant va pujant de manera gradual de revolucions durant les acceleracions, moment que la seva energia acumulada serveix per a augmentar les prestacions del monoplaza. Encara que sona senzill, el KERS és un element semi-mecànic d'alta complexitat, capaç de suportar les exigències de la F1; i tot en un conjunt de tot just 4,5 kg. de pes.

G.P. Catalunya

Jenson Button va aconseguir en el Gran Premi d'Espanya, cinquena prova del Mundial, la seva quarta victòria de la temporada, que li permet ampliar el seu avantatge al capdavant del campionat. Rubens Barrichello, que va completar el doblete de l'equipo Brawn, i Mark Webber van acompanyar al pilot anglès en el podi.
Fernando Alonso va realitzar una gran carrera, premiada amb el cinquè lloc final. El pilot de Renault va sortir vuitè i va guanyar dues posicions en la sortida. En l'últim gir va superar a Felipe Massa, que va haver d'aixecar el peu de l'accelerador per a no quedar-se sense gasolina.



GP de Barhein, Button més lider

Aquest gran premi confirma a Button com lider indiscutible i a l'equip Brawn GP com el millor de la parrila tot i que diuen que es l'equip amb menys recursos. Pero ara mateix tot li està sortint bé i el seu monoplaça a donat la sorpresa contra tot pronostic.
En aquesta temporada de grans canvis pareix que els equips que millor han aconseguit adaptar-se a la nova normativa son els que no partien com favorits. Només cal donar-li un cop d'ull a la clasificació general on despres d'haver-se disputat el 4º gran premi el primer "gran" equip el trobem en la setena posició. Es tracta de McLaren seguit per Renault. Els tre equips que lideren la clasificació deixen ben clar el que vull expresar, GP Brawn, Red Bull i Toyota.

Comença una nova temporada de F1

El començament de la temporada 09/10 de F1 es pot dir que ha estat una autentica bogeria. Ni les millors previsions dels equips com Brawn GP,Red Bull o Toyota s'haurien imaginat un començament com aquest. Ara mateix havent disputat ja el tercer gran premi no trobem fins a la octava plaça de la clasificació a un dels equips que podriem haver considerat com favorits. Parlem de McLaren on Kovalainen du 4 puts seguit per Alonso amb 4 tambe. I per no parlar de la firma del cavallino rampante que encara no a puntuat.
Aquesta temporada que s'ha presentat amb multitud de canvis i amb un començament tant espectacular promet oferir encara moltes sorpreses.

Principals canvis de la temporada 2009

1. EL FACTOR COTXE: Les enormes modificacions en les regles de l'aerodinàmica i la volta dels pneumàtics sense perfil (slicks) estan donant quebraderos de cap. Les cartes s'estan remenant de nou. Qualsevol sorpresa és possible, va opinar el director esportiu de BMW. Gairebé tot serà trastocat. S'espera aconseguir més atacs en pista, però els resultats estan per veure. Alguna cosa és ja segur: els prominents alerons del darrere i davant no garanteixen precisament l'estètica dels cotxes.
2. EL FACTOR EMOCIÓ: Perquè existeixi major acció en la pista es podria canviar el sistema de classificació. Tots els bòlids partirien amb la mateixa quantitat de gasolina i després de cada volta s'eliminaria a l'últim a creuar la línia de meta. Els sis pilots més ràpids passarien a una nova ronda en la qual es jugarien la pole. En contra d'aquesta idea es manifesta Ecclestone, que aposta pel sistema de medalles per als tres primers. El pilot que al final de la temporada tingui més medalles d'or, guanya el mundial. El britànic asseguro que té a tots els equips de la seva part.
3. EL FACTOR COSTOS: Des de fa anys el president de la FIA, Max Mosley, advoca per introduir mesures d'estalvi en el circuit, i amb l'arribada de la crisi ha augmentat la necessitat de reduir les despeses. Primers resultats: aquesta temporada els motors haurien d'aguantar tres en lloc de dues carreres. Els costos de producció dels elements de propulsió deuran baixar de 25 a 6 milions de dòlars. Mosley i Ecclestone es decanten pel motor únic, davant el rebuig general dels constructors.
4. FACTOR MEDI AMBIENT: El sistema híbrid KERS serà una de les mesures ecològica per a la pròxima temporada. Els cotxes transformaran l'energia de frenada en potència de propulsió. El desenvolupament del sistema no està madur en molts dels equips. Encara és una incògnita si tots els equips arribaran a la sortida del mundial el 29 de març en Melbourne amb el KERS en funcionament. Seria millor que ho haguéssim retardat un any.